banderatrapo
ya veremos ya ¡¡¡
David Fernà ndez explica per què la CUP no signa la declaració sobre vÃctimes del terrorisme
En qualsevol cas, i perdoneu la certa duresa final, no reconèixer tots els dolors i sofriments és, al nostre parer, un acte de profunda hipocresia, d’insensibilitat i de complicitat amb altres formes de violència. Necessari matÃs personal: haver de suportar un i mil cops com es nega que un company i amic ha estat torturat (Martxelo Otamendi, director d’Egunkaria), haver de patir la presó i dispersió injusta d’un amic pacifista (Sabino Ormazabal, pacifista basc, absolt categòricament pel Suprem) i tenir els nostres morts de segona que mai compten ni surten enlloc no és fà cil de gestionar. Ni polÃticament ni institucionalment ni emocionalment.
El parlament la llegirà demà amb el suport de tots els altres partits · Us oferim el text amb les raons de la formació
La Candidatura d’Unitat Popular (CUP) s’ha negat a signar una declaració de condemna del terrorisme i de solidaritat amb les vÃctimes que es llegirà demà al Parlament de Catalunya a proposta del grup parlamentari del PP. La declaració, signada per tots els altres partits, expressa el rebuig i la ‘condemna contundent a qualsevol acte de violència o coacció polÃtica, especialment els actes de terrorisme, als seus autors i col·laboradors’. El diputat de la CUP, David Fernà ndez, ha escrit un text per explicar les raons de la seva decisió. Us l’oferim Ãntegre a continuació:
«En relació amb el Dia Europeu en Record de les VÃctimes del Terrorisme, i a proposta inicial del Grup Parlamentari del PP, en els dies precedents se’ns ha facilitat una proposta de Declaració Institucional –que requereix unanimitat– per a ser llegida al ple demà . La CUP-AE no l’ha signada però no s’ha oposat que sigui llegida. N’hi ha hagut quatre versions diferents, que finalment subscriuen tots els grups excepte la CUP-AE. El passat divendres, però, vam remetre a tots els portaveus les nostres consideracions i reflexions i propostes. No n’hem obtingut cap resposta. Aquest és la carta Ãntegra remesa per la CUP-AE, on es defensa que no signarem –per respecte, per consideració i per memòria– cap declaració parcial que obviï deliberadament ‘totes les vÃctimes de totes les violències’.
[Correu electrònic adreçat el divendres 7 de març als portaveus parlamentaris, tots els membres de la mesa i la presidenta del parlament en nom de la CUP-AE]
Benvolguts i benvolgudes,
En relació amb la proposta de Declaració Institucional sobre el Dia Europeu de Record a les VÃctimes del Terrorisme, us trasllado el posicionament i reflexions de la CUP-AE:
1. Efectivament, aquest paÃs ha sofert les irreparables conseqüències de la violència polÃtica des del final de la dictadura franquista, que ja va significar un exercici permanent –i encara avui impune– de violència polÃtica continuada. Han passat, certament, 36 anys des del final d’aquella dictadura i no serà pas aquest grup qui no reconegui obertament el sofriment de totes les vÃctimes, qui no guardi una severa memòria inesborrable i permanent per les vÃctimes de l’11-M i qui no advoqui per una societat lliure de violències, on la trÃada reconeixement, reparació i garanties de no-repetició sigui el nostre full de ruta imprescindible.
2. Ara, aquest paÃs ha estat igualment vÃctima d’unes polÃtiques antiterroristes embogides. Tancaments de diaris –que l’Audiència Nacional, en sentència ferma, ha qualificat d’anòmals i inconstitucionals–, legislacions especials, proscripció de drets civils i polÃtics, casos de tortura (reconeguts pel Tribunal Europeu d’Estrasburg i, recentment, per Luis Roldán mateix) i d’una violència institucional, policial o parapolicial que, sota parà metres d’absoluta impunitat i cobertura, eleva el nombre de vÃctimes mortals en el conflicte basc a 1.300: 850, de forma innegable, provocades per ETA i 472 per altres formes de violència i terrorisme d’estat. Per tant, la no-inclusió i no-reconeixement de totes les formes de violència i terrorisme sofertes i, per tant, el no reconeixement de totes les vÃctimes, impossibilita obertament que la CUP-AE signi cap declaració que no reconegui totes les vulneracions dels drets humans, començant pel dret a la vida, produïdes durant les darreres dècades.
3. Com deveu recordareu, la Cimera Euromediterrà nia de Barcelona del 2005 va tenir enormes dificultats per a definir terrorisme, rere la nefasta polÃtica impulsada per George Bush de ‘la guerra global’ després de l’11-S de 2001. Tant, que no va haver-hi pas cap acord en aquella cimera. Des d’aquesta perspectiva, hi ha les vÃctimes permanentment negades del terrorisme d’estat: difÃcilment signarem cap declaració que –precisament sobre terrorisme– no denunciï que també és terrorisme envair i destrossar un paÃs esbotzant el dret internacional i amb arguments que es van demostrar obertament falsos –Iraq–, amb la implicació directa del govern espanyol. Que obviï que hi hagut, a la UE, detencions, segrestos, presons i vols il·legals cap a Guantánamo. Si no som capaços de reconèixer els 150.000 morts civils iraquians o l’acte impune de terrorisme que va suposar l’assassinat del periodista José Couso, no compteu amb nosaltres. Si no sou capaços de reconèixer la mort continuada de civils a l’Afganistan sota els bombardejos de l’OTAN, no compteu amb nosaltres.
4. Mal que ens pesi, la instrumentalització governamental i polÃtica del terrorisme també ha estat una constant els darrers temps. El no-respecte a totes –i totes són totes– les vÃctimes de les diferents formes de terrorisme i violència polÃtica bloca que la CUP-AE rubriqui un text parcial i que oblida les altres vÃctimes silenciades i oblidades.
Apunt final. Des d’aquesta perspectiva, i atesa la decisió de la darrera Junta de Portaveus d’excepcionalitzar la unanimitat requerida –a la qual la CUP-AE, malgrat la fonda discrepà ncia, no hi posarà cap obstacle [que sigui llegida], per mÃnim respecte–, resta clar que no signarem una declaració que no abordi l’horror de les violències en totes les seves perspectives i dimensions. Si albiréssim una mÃnima oportunitat de debatre-ho i consensuar-ho, podeu comptar amb nosaltres obertament. Però som raonablement pessimistes… Tanmateix, no caurem en el parany –precisament per consideració, per respecte, per memòria– de convertir aquest debat en un espectacle partidari del qual no pensem formar part. En tot cas, si es manté la declaració en els termes que coneixem fins ara, la CUP-AE farà una declaració pròpia –aquesta mateixa– i sol·licitarem i exigirem que sigui dit in voce que la CUP-AE no signa la present declaració institucional ‘per respecte explÃcit a totes les vÃctimes de totes les violències’.
En qualsevol cas, i perdoneu la certa duresa final, no reconèixer tots els dolors i sofriments és, al nostre parer, un acte de profunda hipocresia, d’insensibilitat i de complicitat amb altres formes de violència. Necessari matÃs personal: haver de suportar un i mil cops com es nega que un company i amic ha estat torturat (Martxelo Otamendi, director d’Egunkaria), haver de patir la presó i dispersió injusta d’un amic pacifista (Sabino Ormazabal, pacifista basc, absolt categòricament pel Suprem) i tenir els nostres morts de segona que mai compten ni surten enlloc no és fà cil de gestionar. Ni polÃticament ni institucionalment ni emocionalment.
Sia com sigui, des de la cultura i valors antimilitaristes: mai més, enlloc, contra ningú.
David Fernà ndez
President i portaveu del Grup Mixt
CUP-Alternativa d’Esquerres»
banderatrapo 
Ya. Le eché la bronca.
Date: Thu, 13 Mar 2014 19:05:48 +0000 To: s-ormazabal@hotmail.com